L'origen de la pizza, un dels aliments més populars

Tothom sap que l'origen de la pizza és italià, però saps concretament on va passar, com va passar i per què? Pot semblar una ximpleria però darrere d'un dels aliments més famosos i estimats de llarg a llarg del planeta hi ha molta història.

La pizza és un plat perfecte per a l'alimentació a la primavera i cada país ha desenvolupat la seva pròpia manera de fer pizzes i les ha adaptat a cadascuna de les cuines tradicionals. En alguns casos, com ara el nord-americà, un dels plats més típics a algunes ciutats és la pizza, és a dir, un plat originari d'Itàlia. Però si preguntes a un italià si això és pizza... segurament et respondrà el mateix que un valencià a qui pregunten per una paella fora del llevant.

Quin és l’origen de la pizza?

La pizza que coneixem avui dia és l'evolució d'un plat que es prepara per primer cop al segle XVIII a Nàpols. Segur que has sentit a parlar de la “pizza napoletana”, ja que aquesta és la que s'ha establert com la primera pizza de la història. Però té antecedents molt llunyans. Ja a l'antiga Roma i Egipte es preparava un tipus de pa pla amb oli, sal i algunes herbes, molt semblant a les foccacies que tan de moda estan avui dia.

Com passa amb moltes altres receptes populars, la pizza va sorgir entre la classe treballadora. La preparació era senzilla i econòmica i els forners de l'època van començar a vendre aquestes focaccies que es cuinaven ràpidament i s'acompanyaven amb ingredients senzills: all, oli d'oliva, tomàquets, formatge o anxoves. Tant tirar coses al pa..., al final va sortir una pizza.

A poc a poc es va començar a popularitzar aquest aliment i es van començar a incloure més i més ingredients a la recepta.

Quina va ser la primera pizza?

La primera pizza de la història no es pot dir amb exactitud quina és, però la primera de la que es té constància que es cuinés és la “pizza marinara” o com la coneixem en espanyol, marinera.

La recepta és molt senzilla, econòmica i deu el seu nom al fet que els ingredients aguantaven sense posar-se dolents molt de temps, per tant, era perfecta per evitar el malbaratament alimentari en llargues travesses. Portava tomàquet, all, orenga, oli d'oliva i de vegades alfàbrega. Els mariners buscaven una alimentació per tenir energia, i aquesta pizza els ho aportava.

No sabem qui va inventar la pizza i tampoc qui va fer la primera “marinara” però el “pizzaiolo” (mestre pizzer) Raffaele Esposito va ser qui va crear, el 1889, una de les pizzes més conegudes avui dia: La pizza margarida. Aquesta recepta que destaca per la seva senzillesa i efectivitat, la va elaborar ni més ni menys que en honor de la reina Margarida d'Itàlia i, amb el vistiplau de la monarca, aquesta es va popularitzar a nivell nacional. Quantes vegades a la teva vida hauràs menjat pizza Margherita sense saber-ne l'origen? Ara ja no us tornarà a passar. I si es troba entre les teves pizzes preferides, la pots trobar Pizza "La Margherita" a bofrost*.

Ingredients essencials de la pizza tradicional

Per dir que una pizza és napoletana o està elaborada a l'estil de Nàpols, ha de tenir una base o almenys tenir uns ingredients mínims:

Farina

La massa de la pizza, la base sobre la qual s'inclouran la resta d'ingredients, està feta de farina de blat, concretament farina de força, una farina d'alt contingut de gluten que permet que la massa sigui elàstica. La base ha de ser cruixent per fora i elàstica per dintre.

Aigua

L'aigua és necessària per hidratar la massa i activar el gluten. Aproximadament cal incloure entre un 55% i un 65% del pes de la farina.

Llevat

El llevat fresc o sec permet que la massa fermenti i desenvolupi el seu volum i sabor. A les receptes tradicionals s'utilitza en petites quantitats i es deixa fermentar lentament, de vegades durant 24 hores, per aconseguir una massa lleugera i digerible.

Sal

La sal no només potencia el sabor de la massa, sinó que també en regula la fermentació i enforteix l'estructura del gluten. S'afegeix al final del pastat perquè no interfereixi amb l'acció del llevat.

Tomàquet

El tomàquet és l'essència de cada pizza, un ingredient imprescindible que aporta umami i frescor. L'utilitzat per a les pizzes tradicionals és tomàquet triturat o amb salsa i el més popular és el Tomàquet San Marzano.

Mozzarella

La mozzarella és el formatge per excel·lència de les pizzes, el que es fa servir a la pizza tradicional és el que s'elabora amb llet de vaca “fior di latte” o el de bufar-la. Es col·loca en petites bossetes o rodanxes i es fon sobre el tomàquet durant la cocció.

Oli d'oliva verge extra

Quan ja tenim la pizza cuinada només li falta el que moltes vegades és el toc final. L'oli aporta sabor, lluentor i aroma i el tipus d'oli que s'escull és un dels distintius de moltes pizzes.

Alfàbrega

Aquesta espècie és la rematada de moltes pizzes, però no de totes. La seva funció és aromatitzar amb frescor el resultat final.

Coneixies bé l'origen de la pizza o només t'havien explicat una part de la història? Darrere d'aquest producte hi ha una llarga tradició que es respecta molt entre els pizzaiolos i una mostra d'això és el llarg camí que recorren fins a ser considerats autèntics mestres pizzers. Descobreix-ne algunes com la Pizza Capricciosa, Pizza 4 Formatges o la Pizza Especial a la nostra web.